Com preparar dissolucions segures amb matrassos i pipetes volumètriques

Per què un xarop per a la tos es mesura amb un got dosificador i no a ull? Perquè la quantitat exacta de substància dissolta determina el resultat. Al laboratori passa el mateix: una dissolució mal preparada pot espatllar un experiment o, pitjor, convertir-se en un risc.

Una dissolució és una barreja homogènia de dues o més substàncies: el solut (allò que es dissol) i el dissolvent (allò que dissol, gairebé sempre aigua a l'aula). La sal a l'aigua del mar o el sucre al te en són exemples quotidians.

Aprendre a preparar-les amb precisió i seguretat és una de les primeres destreses que es treballen a primària i secundària, i la base de gairebé qualsevol pràctica posterior.

Dos instruments, dues funcions

El matràs aforat és un recipient de fons pla i coll llarg i estret, amb una marca circular gravada anomenada enrasament. Quan el líquid arriba exactament a aquesta marca, el matràs conté el volum indicat a la base (per exemple, 100 mL). S'utilitza per preparar la dissolució final.

La pipeta volumètrica és un tub amb un eixamplament central i una única marca superior. Serveix per transferir un volum fix i molt precís de líquid, per exemple 10 mL, d'un recipient a un altre.

Tots dos instruments estan calibrats per a una temperatura de referència, normalment 20 °C. Per això no s'han d'escalfar mai ni usar-los amb líquids calents: el vidre es dilata i el volum deixa de ser fiable.

Com preparar una dissolució, pas a pas

Vegem un exemple senzill: preparar 100 mL d'una dissolució de clorur de sodi (sal comuna) de concentració 0,1 mol/L. La concentració molar es calcula com a mols de solut dividits entre litres de dissolució.

Mols necessaris: 0,1 mol/L × 0,100 L = 0,01 mol. La massa molar del NaCl és d'uns 58,44 g/mol, així que calen 0,01 mol × 58,44 g/mol ≈ 0,58 g de sal.

  1. Posar-se ulleres de protecció i bata, i comprovar que el material és net.
  2. Pesar uns 0,58 g de sal en una balança i passar-los a un vas amb una mica d'aigua destil·lada.
  3. Agitar fins que es dissolgui del tot i abocar el contingut al matràs aforat, amb l'ajuda d'un embut.
  4. Esbandir el vas amb una mica d'aigua i afegir aquest esbandit al matràs, per no perdre solut.
  5. Afegir aigua fins a prop de l'enrasament i completar gota a gota amb una pipeta Pasteur, fins que la base del menisc quedi tangent a la marca.

Per llegir bé, l'ull ha d'estar a l'altura de la marca: mirar des de dalt o des de baix falseja la mesura. Després es tapa el matràs i s'inverteix diverses vegades per homogeneïtzar.

Com fer servir la pipeta amb seguretat

Si, a partir d'aquesta dissolució, es vol obtenir una altra deu vegades més diluïda, n'hi ha prou d'aplicar la relació C₁·V₁ = C₂·V₂. Prenent 10 mL amb la pipeta volumètrica i portant-los a un nou matràs de 100 mL, la concentració passa de 0,1 mol/L a 0,01 mol/L.

Una norma no admet excepcions: mai no es pipeteja amb la boca. S'ha d'utilitzar sempre una pera de goma o un pipetejador. A més, convé recordar:

  • Esbandir la pipeta amb una mica de la dissolució que s'ha de mesurar.
  • Mantenir-la vertical i deixar que el líquid caigui per gravetat.
  • Recolzar la punta a la paret del recipient receptor uns segons.
  • No bufar per expulsar l'última gota, tret que el fabricant ho indiqui.
  • Amb àcids, afegir sempre l'àcid sobre l'aigua i mai al revés.

Materials que faciliten la feina

Treballar amb instruments graduats amb claredat i de bona qualitat ajuda que l'alumnat se centri en el procediment i no en els dubtes de lectura. A Pidiscat es poden consultar les diferents categories de matrassos, amb capacitats adequades tant per a la pràctica escolar com per al laboratori de secundària.

De la mateixa manera, la gamma de pipetes inclou opcions per transferir volums amb precisió, des de pipetes graduades fins a volumètriques. Triar l'instrument segons el nivell del grup i l'exactitud que requereix la pràctica contribueix que l'experiència sigui més segura i més clara.

Completen el conjunt els aspiradors de pipetes, imprescindibles per no pipetejar mai amb la boca, i les balances de laboratori, útils per pesar el solut amb l'exactitud que demana cada pràctica.

Conclusió

Preparar una dissolució és un exercici de precisió: pesar bé, enrasar amb cura, llegir el menisc a l'altura dels ulls i transferir amb l'instrument adequat. Cada pas té una raó física al darrere, des de la dilatació del vidre fins a la conservació de la quantitat de solut.

Practicar amb dissolucions senzilles, com la de sal o la de sucre, permet guanyar confiança abans de passar a experiments més complexos. El material adequat marca la diferència en l'aprenentatge.

Posted in: Default category