La pressió de l'aire: concepte i demostració pràctica

Publicat el: 09/10/2026

Per què no cau l'aigua d'un got cap per avall si el tapem amb una simple cartolina? Per què notem un espetec a les orelles quan pugem a un coll de muntanya? Darrere totes dues situacions hi ha un protagonista invisible: la pressió de l'aire.

Vivim al fons d'un oceà d'aire que, encara que no el percebem, té pes i exerceix una força constant sobre tot el que toca. Entendre aquest concepte permet explicar des del funcionament d'una canyeta fins a la previsió del temps.

A l'aula, a més, és un tema idoni: es pot comprovar amb materials senzills i connecta directament amb la vida quotidiana de l'alumnat.

Què és la pressió de l'aire?

La pressió és la força que s'exerceix per unitat de superfície: p = F / A. Es mesura en pascals (Pa), on 1 Pa equival a 1 newton per metre quadrat.

L'aire és una barreja de gasos, sobretot nitrogen i oxigen, les molècules dels quals es mouen sense parar i xoquen contra qualsevol superfície. La suma de tots aquests xocs és el que anomenem pressió atmosfèrica.

Al nivell del mar, el seu valor normalitzat és de 101 325 Pa (una atmosfera, uns 1013 hPa). Dit d'una altra manera, uns 10 newtons sobre cada centímetre quadrat, una força comparable al pes d'un objecte d'aproximadament 1 kg.

Aleshores, per què no la notem? Perquè actua en totes les direccions i l'aire del nostre interior empeny cap a fora amb la mateixa intensitat. Només percebem els canvis ràpids, com els de les orelles.

Comparar per entendre: aire davant d'aigua

Una manera eficaç d'entendre la pressió de l'aire és contrastar-la amb la de l'aigua:

  • Densitat: l'aire ronda els 1,2 kg/m³ i l'aigua, els 1000 kg/m³.
  • Compressibilitat: l'aire es comprimeix amb facilitat; l'aigua, pràcticament no.
  • Variació: a l'aire, la pressió disminueix en pujar (a uns 5500 m és aproximadament la meitat que al nivell del mar); a l'aigua, augmenta al voltant d'una atmosfera cada 10 metres de profunditat.

Aquesta última xifra no és casual: una columna d'aigua d'uns 10 metres pesa el mateix que tota la columna d'atmosfera que té al damunt. El 1643, Evangelista Torricelli ho va comprovar amb mercuri, un líquid 13,6 vegades més dens que l'aigua. L'atmosfera va sostenir una columna d'uns 760 mm. Mateixa pressió, líquid diferent: com més dens, més curta la columna.

Tres demostracions senzilles

1. El got i la cartolina

Omple un got de plàstic transparent fins a la vora i cobreix-lo amb una cartolina llisa o una targeta de plàstic. Subjecta-la amb la mà, gira'l sobre una safata i retira la mà amb cura.

L'aigua no cau perquè la pressió atmosfèrica empeny la cartolina cap amunt amb uns 100 000 Pa. L'aigua del got l'empeny cap avall amb molt poca pressió: per a 10 cm d'altura, ρ·g·h ≈ 1000 · 9,8 · 0,1 ≈ 980 Pa, unes cent vegades menys. Una fina pel·lícula d'aigua segella la vora i impedeix que hi entri aire; si es cola una bombolla, l'experiment falla.

2. La xeringa: aire davant d'aigua

Amb una xeringa sense agulla plena d'aire, tapa la punta amb un dit i empeny l'èmbol. Notaràs que es comprimeix i que, en deixar-lo anar, torna enrere. Repeteix la prova amb aigua: l'èmbol gairebé no es mou.

És la compressibilitat en acció: les molècules de l'aire estan molt separades i es poden apropar; les de l'aigua ja són pràcticament en contacte.

3. La canyeta

Quan bevem amb una canyeta no «xuclem» el líquid. Reduïm la pressió a l'interior de la boca i és la pressió atmosfèrica, que actua sobre la superfície del líquid, la que l'empeny cap amunt.

Per comprovar-ho, el docent pot fer un petit forat a la canyeta amb una agulla: en perdre's la diferència de pressió, deixa de funcionar.

Convé fer aquestes proves sobre una safata, amb supervisió adulta i recipients de plàstic en lloc de vidre, sobretot a primària.

Materials que faciliten l'observació

Aquestes experiències funcionen amb objectes quotidians, però repetir-les amb recipients graduats i transparents permet mesurar volums, comparar resultats entre grups i convertir l'observació en una petita investigació. Els gots, les provetes i les xeringues de laboratori ofereixen mesures llegibles i un disseny pensat per a l'entorn escolar.

Qui vulgui preparar una sessió d'aquest tipus pot consultar el material de laboratori de Pidiscat i triar el que millor s'adapti al nivell del grup. El material no substitueix l'explicació del docent, però sí que facilita que cada experiment sigui més clar i segur de fer.

Conclusió

La pressió de l'aire és la conseqüència del pes i del moviment de les molècules de l'atmosfera. Es mesura en pascals, disminueix amb l'altura i, a diferència de la de l'aigua, es veu molt influïda per la compressibilitat del gas. Entendre aquestes diferències ajuda a explicar fenòmens quotidians que, altrament, semblen gairebé màgics.

La millor manera d'assimilar-ho és experimentar: provar, comparar, equivocar-se i tornar a provar. Un bon punt de partida és explorar el material de laboratori disponible per a l'aula. El material adequat marca la diferència en l'aprenentatge.

Publicat a: Default category

Articles relacionats